Quina equivocació mes agradable, la del diumenge. No hi havia prou esqueixada per tots! Menys mal, perque això hem va fer provar els millors fasols cuinats en molts anys: Torradets, doradets, esponjosos, suaus i amb el punt just de sal, benïts mals de ventre, produïts per aquestos fasols. Vaig notar que dins el meu paladar donaven voltes senseres, sense volguer pasar a la gola, per por a desapareixer, i que aquella exquisitesa, marxès, com un bon somni. Però no, alló era real i molt real. Les meves ansies ban ser cumplides i esperem, per lo menys per a mi, que el pròxim esmorçar, els fasols no perdin la cualitat.
Salut i república
Visca Santfarts!

